Diari de Terrassa, 5 de novembre del 2005-12-11 LITERATURA. Avui es presenta un llibre d’Eumar Derwic, autor en la llengua dels berbers La poesia amazigh es tradueix i es difon a Europa des de Terrassa Santi Palos Des de fa un parell d’anys, existeix una fluïda connexió entre la literatura terrassenca i la que s’escriu, al Marroc, en amazigh, la llengua dels berbers, els primigenis habitants del nord d´Àfrica. Ha estat originada, en bona part, pels viatges i contactes del poeta local Jordi Badiella, i l’establiment a la nostra ciutat de Youssef Ghazi, entusiasta de la cultura amazigh. Un primer fruit d’aquesta relació va ser l’edició l’any passat de “El te a Merzuga”, una plaquette de poemes de Badiella traduïts a l’amazigh, que va gaudir d’una notable distribució al Marroc. Ara, Badiella ha estat el promotor i autor de l’epíleg d’”Anfara/Desglaç”, el llibre d’Eumar Derwic que es presenta avui a la Biblioteca Central. “Anfara/Desglaç” és una petita antologia dels últims vint anys d’un dels poetes d’expressió amazigh més importants de l’actualitat. Inclou nou textos, presentats en tres versions: l’original de l’autor, en amazigh i en caràcters llatins; la transliteració a l’escriptura tiphinag, que només mantenen els tuaregs; i la traducció al català, en base a una versió francesa, realitzada per Josep Maria Jarque. El volum té la circulació assegurada entre els nuclis d’interessats per la cultura berber a Europa i al Magrib. “Un poeta magnífic” Eumar derwic té 45 anys, viu a Igulmimen, una població de la província d’Er-Rachidia, al sud-est del Marroc i és, en opinió de Badiella, “un poeta magnífic. Es tracta d’un home format a la universitat, mestre, i la seva obra comença a allunyar-se de la poesia tradicional marroquina per obrir-se a les temàtiques socials d’un altre tipus”. El llibre comença amb el poema “Ifes n usirem” (llavor d’esperança), escrit a principis de 1994, “quan semblava apreciar-se una obertura de la reivindicació amazigh. Al maig d’aquell mateix anys, Derwic va ser detingut juntament amb altres simpatitzants i defensors de la seva cultura”. En altres textos pot apreciar-se, afirma Badiella, “que les seves reivindicacions resulten molt semblants a les que existien aquí amb el català fa només trenta anys. L’amazigh no es va introduir en l’educació primària al Marroc fins al curs 2003/04, i només recentment s’han relaxat els impediments per registrar els noms de persona en aquesta llengua. Badiella desitjaria intensificar les relacions entre el món amazigh i Terrassa. En els seus viatges pel Marroc, s’ha trobat “amb molta gent per a la qual Terrassa és una ciutat tan coneguda com qualsevol del seu país, i la relacionen immediatament amb Catalunya. Per això crec que hi ha una certa obligació, per part de tots, de donar a conèixer aquesta cultura. Hem d’entendre les noves cultures que estan arribant, i una via és la literatura. Aquesta publicació s’adscriu a aquesta necessitat d’entendre’ns amb els altres per sentir-nos millor”. |
Diari de Terrassa, dimarts, 8 de novembre del 2005 POESIA. presentació del llibre “Anfara/Desglaç” a la BCT El desglaç de l’amazigh R.R. La Biblioteca Central de Terrassa va acollir el dissabte la presentació del llibre “Anfara/Desglaç”, una petita antologia dels últims vint anys d’un dels poetes d’expressió amazigh més destacat de l’actualitat, Eumar Derwic. L’amazigh és la llengua amb la qual, durant milenis, s’han comunicat els habitants d’amplis territoris nord-africans i que en els darrers segles, ha quedat relegada a la transmissió oral, encara que des de fa uns pocs anys s’ha començat a incloure en el contingut lectiu de les escoles marroquines. En la presentació del llibre, el regidor de normalització lingüística, Màrius Massallé, va assegurar que “hem d’estar pendents perquè les llengües com l’amazigh no desapareguin donat que una llengua és molt més que un instrument de comunicació: és també l’expressió de la identitat d’un poble, d’una comunitat, d’una cultura i d’una història”. Per aquest motiu, l’edició i també la presentació del llibre a terrassa “pretén ser un acte de reconeixement de la llengua i la cultura amazigh a la vegada que un acte d’agermanament entre aquesta llengua i la llengua catalana, també minoritzada i desplaçada durant molt de temps. Després de la intervenció de Massallé, es va donar lectura als nou poemes que componen el llibre. En llengua amazigh va recitar el terrassenc d’origen berber Youssef Ghazi. I en la seva traducció al català, va recitar Josep Maria Jarque. Al llarg de l’antologia, el poeta descabdella els anhels de desglaç de la identitat d’un poble. |