Badiella presenta una obra poètica traduïda a l’amazig
"El te a Merzuga" va ser escrit en un viatge al Marroc
Santi Palos. Diari de Terrassa (17 de gener de 2004)
La Biblioteca Central de Terrassa (Bct) acull avui un acte singular que, encara que costi creure-ho, és notícia i ha despertat expectació a tot el Magreb. Es tracta de la presentació d’un conjunt de poemes de Jordi Badiella, amb traducció a l’amazig, l’idioma dels berbers.
"El te a Merzuga" és una "plaquette" de setze poemes, de la col·lecció.n que publica Mirall de Glaç, la vocalia literària d’Amics de les Arts. L’edició consta dels textos originals de Jordi Badiella en català, juntament amb la seva traducció al francès (de Josep Maria Jarque) y a l’amazig (d’Omar Derouich).
A més, la versió en amazig apareix transcrita tant en l’alfabet llatí (el nostre) com en el tifinag, "que era l’alfabet original de la llengua amazig conservat avui únicament pels tuaregs", explica Badiella. L’autor de la transcripció en tifinag, Mohend Saidi, també és pintor i ha realizat la portada de l’opuscle, en base als colors de la bandera amazig, els signes de l’alfabet, i el dibuix d’una tetera coberta per la sorra del desert, "com a metàfora de la benvinguda i l’acollida".
PAISATGES I EMOCIONS
En l’acte, que tindrà lloc aquesta tarda a les 6.30 a la Biblioteca Central, la lectura de la traducció a l’amazigh anirà a càrrec de Yussef Ghazi, terrassenc d’origen marroquí. També hi haurà intervencions de l’editor, Jordi F. Fernández; Mustafa El Qadéry, investigador del Institut Royal de Culture Amazighe du Maroc (IRCAM), desplaçat especialment a Terrassa per a aquesta ocasió, i que parlarà de la funció social de la poesia al seu país; i el regidor de Cooperació Internacional, Màrius Masallé.
Els poemes van ser escrits per Badiella en un viatge al sud del Marroc en el qual va assistir a les jornades culturals que l’entitat Qâdar va organitzar a la localitat de Merzuga, on el Club Unesco de Girona va finançar l’apertura d’un centre cultural. L’estada va descobrir-li la realitat cultural de la zona, i va motivar l’elaboració d’aquests poemes, "que descriuen no només els paisatges, sinó també algunes de les persones que vaig conèixer, com ara el bibliotecari de Tamegrut, un poble que compta amb una cèlebre biblioteca, molt coneguda pels intel·lectuales amazig".
"El te a Merzuga" també tracta dels "sentiments i les emocions que pot despertar en un català la visita a una cultura minoritzada que presenta molts paral·lelismes amb la nostra (un passat de prohibicions, persecucions, obstacles), i que avui experimenta un procés de normalització, impulsat pel monarca del Marroc amb la creació, l’any 2001, de l’IRCAM".
El recolzament del rei Mohammed VI ha fet que aquest curs 2003/2004 "sigui el primer en què l’amazig és inclòs com a assignatura a les escoles de primària".
TRENTA MILIONS
Però, què és exactament l’amazig? Es tracta de la llengua (dividida en un gran nombre de dialectes) parlada per les poblacions autòctones que vivien al nord d’Àfrica abans de les invasions àrabs del segle VII (els berbers). Actualment és parlat per uns trenta milions de persones, a Canàries, Marroc, Argèlia, Líbia, Tuníssia, Egipte, Mauritània, Níger i Mali, principalment. "Constitueix la llengua materna de casi tots els marroquins i, dels cent mil que n’hi ha a Catalunya, unes dues terceres parts el parlen", explica Badiella. Indica que, fins i tot, molts dels habitants del Marroc considerats analfabets (un 65 per cent de la població) "si se’ls dóna un text en amazig s’adonen que poden llegir-lo".
"El te a Merzuga" és una "plaquette" de setze poemes, de la col·lecció.n que publica Mirall de Glaç, la vocalia literària d’Amics de les Arts. L’edició consta dels textos originals de Jordi Badiella en català, juntament amb la seva traducció al francès (de Josep Maria Jarque) y a l’amazig (d’Omar Derouich).
A més, la versió en amazig apareix transcrita tant en l’alfabet llatí (el nostre) com en el tifinag, "que era l’alfabet original de la llengua amazig conservat avui únicament pels tuaregs", explica Badiella. L’autor de la transcripció en tifinag, Mohend Saidi, també és pintor i ha realizat la portada de l’opuscle, en base als colors de la bandera amazig, els signes de l’alfabet, i el dibuix d’una tetera coberta per la sorra del desert, "com a metàfora de la benvinguda i l’acollida".
PAISATGES I EMOCIONS
En l’acte, que tindrà lloc aquesta tarda a les 6.30 a la Biblioteca Central, la lectura de la traducció a l’amazigh anirà a càrrec de Yussef Ghazi, terrassenc d’origen marroquí. També hi haurà intervencions de l’editor, Jordi F. Fernández; Mustafa El Qadéry, investigador del Institut Royal de Culture Amazighe du Maroc (IRCAM), desplaçat especialment a Terrassa per a aquesta ocasió, i que parlarà de la funció social de la poesia al seu país; i el regidor de Cooperació Internacional, Màrius Masallé.
Els poemes van ser escrits per Badiella en un viatge al sud del Marroc en el qual va assistir a les jornades culturals que l’entitat Qâdar va organitzar a la localitat de Merzuga, on el Club Unesco de Girona va finançar l’apertura d’un centre cultural. L’estada va descobrir-li la realitat cultural de la zona, i va motivar l’elaboració d’aquests poemes, "que descriuen no només els paisatges, sinó també algunes de les persones que vaig conèixer, com ara el bibliotecari de Tamegrut, un poble que compta amb una cèlebre biblioteca, molt coneguda pels intel·lectuales amazig".
"El te a Merzuga" també tracta dels "sentiments i les emocions que pot despertar en un català la visita a una cultura minoritzada que presenta molts paral·lelismes amb la nostra (un passat de prohibicions, persecucions, obstacles), i que avui experimenta un procés de normalització, impulsat pel monarca del Marroc amb la creació, l’any 2001, de l’IRCAM".
El recolzament del rei Mohammed VI ha fet que aquest curs 2003/2004 "sigui el primer en què l’amazig és inclòs com a assignatura a les escoles de primària".
TRENTA MILIONS
Però, què és exactament l’amazig? Es tracta de la llengua (dividida en un gran nombre de dialectes) parlada per les poblacions autòctones que vivien al nord d’Àfrica abans de les invasions àrabs del segle VII (els berbers). Actualment és parlat per uns trenta milions de persones, a Canàries, Marroc, Argèlia, Líbia, Tuníssia, Egipte, Mauritània, Níger i Mali, principalment. "Constitueix la llengua materna de casi tots els marroquins i, dels cent mil que n’hi ha a Catalunya, unes dues terceres parts el parlen", explica Badiella. Indica que, fins i tot, molts dels habitants del Marroc considerats analfabets (un 65 per cent de la població) "si se’ls dóna un text en amazig s’adonen que poden llegir-lo".
DISTRIBUCIÓ AL MAGREB
El portal d’Internet www.mondeberbere.com, que és el mitjà de comunicació de referència del món amazig i rep milers de visites cada dia, informava ahir en la seva portada de la presentació a Terrassa d’"El te a Merzuga". Des que la notícia de la publicació ha començat a circular "estem rebent constanment e-mails sol·licitant més informació", afirma Badiella, sorprès per l’impacte generat. Suceeix que la cultura amazig "és tradicionalment oral i, actualment, amb el procés de normalització que s’està desenvolupant, es necessita material escrit. Per això, al sud de la serralada de l’Atles, aquesta ‘plaquette’ resulta una publicació significativa i és esperada com pa calent". És per això que Mirall de Glaç, que normalmente tira mil ejemplares de cadascuna de les seves publicacions, n’hagi editat el doble en aquesta ocasió. Aquestes mil còpies adicionals es distribuiran al sud del Marroc, gràcies a l’IRCAM, i és possible que també es distribueixi a les escoles. Badiella espera que, a més, la iniciativa serveixi per a que a Catalunya es conegui aquesta cultura que la immigració fa una mica més propera i "que, per cert, no hauria de denominar-se berber, paraula que deriva de "bàrbar" i té un matís despectiu. Ells exigeixen ser anomenats amazigs".
El portal d’Internet www.mondeberbere.com, que és el mitjà de comunicació de referència del món amazig i rep milers de visites cada dia, informava ahir en la seva portada de la presentació a Terrassa d’"El te a Merzuga". Des que la notícia de la publicació ha començat a circular "estem rebent constanment e-mails sol·licitant més informació", afirma Badiella, sorprès per l’impacte generat. Suceeix que la cultura amazig "és tradicionalment oral i, actualment, amb el procés de normalització que s’està desenvolupant, es necessita material escrit. Per això, al sud de la serralada de l’Atles, aquesta ‘plaquette’ resulta una publicació significativa i és esperada com pa calent". És per això que Mirall de Glaç, que normalmente tira mil ejemplares de cadascuna de les seves publicacions, n’hagi editat el doble en aquesta ocasió. Aquestes mil còpies adicionals es distribuiran al sud del Marroc, gràcies a l’IRCAM, i és possible que també es distribueixi a les escoles. Badiella espera que, a més, la iniciativa serveixi per a que a Catalunya es conegui aquesta cultura que la immigració fa una mica més propera i "que, per cert, no hauria de denominar-se berber, paraula que deriva de "bàrbar" i té un matís despectiu. Ells exigeixen ser anomenats amazigs".
