Expectació pel poemari de Badiella inspirat al Marroc
La Biblioteca Central es va quedar petita en la presentació d’"El te a Merzuga"
Mercè Boladeras. Diari de Terrassa (20 de gener de 2004)
L’acte de presentació del poemari de Jordi Badiella va incloure la lectura dels versos en català, francès i amazig i l’assistència de públic va fer que la Biblioteca Central es quedés petita.
L’autor va explicar que "El te a Merzuga" és una recopilació de poemes escrits en un viatge al sud del Marroc, organizat per l’associació de viatges Qâdar i motivat per la inauguració d’un centre cultural promogut per la delegació Unesco de Girona.
La publicació reuneix també les traduccions al francès (Josep Maria Jarque) i a l’amazig (Omar Derouich) i la transcripció en tifinag (antic alfabet amazig) de Muhend Saidi.
El poeta es va refir després a les similituds entre el català i l’amazig. Va dir que aquesta llengua del Magreb també havia estat objecte de persecucions, que ara hi ha un interès polític de Mohamed VI per la seva recuperació i que aquest curs acadèmic s’ha introduït ja a les escoles de primària
Jordi Fernández, editor de Mirall de Glaç, va reprendre el paral·lelisme apuntat per Jordi Badiella. Va destacar la importància de la poesia i de la llengua com a vehicle de comunicació sense fronteres. I va significar que "l’acte d’avui és un pas cap endavant per a la interculturalidat i la convivència". Youssef Ghazi, promotor de la cultura amazig, no va poder amagar l’emoció de tenir a les mans una publicació que "evoca la meva llengua materna".
A continuació, Badiella, Jarque i Ghazi van llegir el poemari en català, francès i amazig. La lectura es va fer enmig d’un gran silenci, tal com requereixen els versos, i amb expectació per escoltar el so de l’amazig, una llengua molt poc coneguda.
Després, Mustapha Qadéry, historiador i investigador de l’Institut Reial de la Cultura Amazig, (IRCAM), va subratllar la importància de la poesia en la cultura berber i va posar de manifiest que aquest tipus d’expressió literària sempre ha estat molt present al llarg de la història. "Ha estat un element per preservar la nostra llengua i la nostra identitat", va enfasitzar.
PRECARIETAT
Va tancar l’acte Màrius Masallé, regidor de Solidaridat i Cooperació, que també es va referir al català i a l’amazig. Va dir d’ambdues que "són llengues minoritàries i en situació de precarietat" i que "és necessari potenciar-les per evitar que desapareguin". Després dels parlaments, Badiella va convidar els assistents a degustar un te.
L’autor va explicar que "El te a Merzuga" és una recopilació de poemes escrits en un viatge al sud del Marroc, organizat per l’associació de viatges Qâdar i motivat per la inauguració d’un centre cultural promogut per la delegació Unesco de Girona.
La publicació reuneix també les traduccions al francès (Josep Maria Jarque) i a l’amazig (Omar Derouich) i la transcripció en tifinag (antic alfabet amazig) de Muhend Saidi.
El poeta es va refir després a les similituds entre el català i l’amazig. Va dir que aquesta llengua del Magreb també havia estat objecte de persecucions, que ara hi ha un interès polític de Mohamed VI per la seva recuperació i que aquest curs acadèmic s’ha introduït ja a les escoles de primària
Jordi Fernández, editor de Mirall de Glaç, va reprendre el paral·lelisme apuntat per Jordi Badiella. Va destacar la importància de la poesia i de la llengua com a vehicle de comunicació sense fronteres. I va significar que "l’acte d’avui és un pas cap endavant per a la interculturalidat i la convivència". Youssef Ghazi, promotor de la cultura amazig, no va poder amagar l’emoció de tenir a les mans una publicació que "evoca la meva llengua materna".
A continuació, Badiella, Jarque i Ghazi van llegir el poemari en català, francès i amazig. La lectura es va fer enmig d’un gran silenci, tal com requereixen els versos, i amb expectació per escoltar el so de l’amazig, una llengua molt poc coneguda.
Després, Mustapha Qadéry, historiador i investigador de l’Institut Reial de la Cultura Amazig, (IRCAM), va subratllar la importància de la poesia en la cultura berber i va posar de manifiest que aquest tipus d’expressió literària sempre ha estat molt present al llarg de la història. "Ha estat un element per preservar la nostra llengua i la nostra identitat", va enfasitzar.
PRECARIETAT
Va tancar l’acte Màrius Masallé, regidor de Solidaridat i Cooperació, que també es va referir al català i a l’amazig. Va dir d’ambdues que "són llengues minoritàries i en situació de precarietat" i que "és necessari potenciar-les per evitar que desapareguin". Després dels parlaments, Badiella va convidar els assistents a degustar un te.
