"Ce que nous faisons est de l'extraordinaire"
Jordi Badiella
El CRP, núm. 60. Terrassa, 2004
El CRP, núm. 60. Terrassa, 2004
La història d’aquesta experiència va començar l’abril de l’any passat, en un viatge al sud del Marroc organitzat per "Qâdar art i viatges" que tenia com a objectiu la participació en la inauguració del Centre Cultural Taghawsa, a Merzuga, promogut pel Centre Unesco de Girona amb el suport de l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Una part de les notes preses en aquell viatge s’ha acabat anomenant "El te a Merzuga": un conjunt de 16 textos escrits en català, traduïts al francès per Josep Maria Jarque – professor de pedagogia terapèutica –, a l’amazig per Omar Derouich, – mestre a la ciutat de Gulmima –, transcrits al tifinag (l’antic alfabet amazig preservat pels tuaregs, habitants del desert) per Muhend Saidi – professor d’Arts plàstiques al Collège Moulay Rachid, d’Errachidia –, i publicats per Mirall de Glaç – Produccions literàries d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.
En l’elaboració d’"El te a Merzuga" hi hem treballat quatre mestres que pertanyem a dues cultures que, des d’un punt de vista històric, comparteixen molts aspectes. N’esmentaré dos: primer, l’absència de l’amazig del sistema educatiu, que no ha estat introduït en l’ensenyament primari fins el curs 2003/04. En segon lloc, la prohibició de registrar els noms de persona en amazig: per exemple, el nom Idir no es va poder registrar a Casablanca el 1998; o bé Sinimane el 1999 a Rabat; o Fazaz, a Khènifra l’any 2002.
Hi ha altres dades que fan propers, també, els nostres trets culturals. Per exemple, segons el moviment associatiu amazig, el 60% dels marroquins són amazigs. Un 40% es troben en centres urbans i en les zones rurals la proporció se situa entre el 80 i el 100%. D’altra banda, a Catalunya, una gran part de la població magribina no és àrab, sinó amazig. Es calcula que uns dos terços dels prop de cent mil marroquins establerts al Principat són amazigs. Sota aquestes condicions, els parlants d’una llengua bàsicament oral, minoritzada per l’àrab, amb una base social que en demana la normalització, consideren extraordinària la col·laboració establerta. Així ho feia Omar Derouich en rebre la publicació: (...) Ce que nous faisons est de l’extraordinaire; moi je n’ai étudié que le français et l’arabe à l’école marocaine. Je me suis formé moi-même en m’appuyant sur les travaux de ceux qui on fait des recherches sur ma langue et ma culture. (...) Notre mouvement culturel continue sur le chemin du développement malgré plein d’obstacles politiques, sociaux et économiques. Je sais bien que notre travail ensemble est positif et c’est pourquoi j’y crois fortement.
En l’elaboració d’"El te a Merzuga" hi hem treballat quatre mestres que pertanyem a dues cultures que, des d’un punt de vista històric, comparteixen molts aspectes. N’esmentaré dos: primer, l’absència de l’amazig del sistema educatiu, que no ha estat introduït en l’ensenyament primari fins el curs 2003/04. En segon lloc, la prohibició de registrar els noms de persona en amazig: per exemple, el nom Idir no es va poder registrar a Casablanca el 1998; o bé Sinimane el 1999 a Rabat; o Fazaz, a Khènifra l’any 2002.
Hi ha altres dades que fan propers, també, els nostres trets culturals. Per exemple, segons el moviment associatiu amazig, el 60% dels marroquins són amazigs. Un 40% es troben en centres urbans i en les zones rurals la proporció se situa entre el 80 i el 100%. D’altra banda, a Catalunya, una gran part de la població magribina no és àrab, sinó amazig. Es calcula que uns dos terços dels prop de cent mil marroquins establerts al Principat són amazigs. Sota aquestes condicions, els parlants d’una llengua bàsicament oral, minoritzada per l’àrab, amb una base social que en demana la normalització, consideren extraordinària la col·laboració establerta. Així ho feia Omar Derouich en rebre la publicació: (...) Ce que nous faisons est de l’extraordinaire; moi je n’ai étudié que le français et l’arabe à l’école marocaine. Je me suis formé moi-même en m’appuyant sur les travaux de ceux qui on fait des recherches sur ma langue et ma culture. (...) Notre mouvement culturel continue sur le chemin du développement malgré plein d’obstacles politiques, sociaux et économiques. Je sais bien que notre travail ensemble est positif et c’est pourquoi j’y crois fortement.
